Estic al camp de refugiats d’Ellinikon, de la capital grega, Atenes, on es troben 1500 refugiats sirians i afganesos. Homes, dones i nens han trobat refugi temporal on esperen una resposta de la Unió Europea, amb l’esperança de concedir-los asil polític a algun país membre. La guerra, com una ferida molt profunda, està gravada a cada rostre, als gestos, a les mirades, al destí dels qui l’han patit, així com dels qui n’han nascut al mig.

A terra jeuen uns pinzells, pintures de diferents colors i un tros de tela. Envoltats de sis nens amb mirada confusa. La monitora voluntària fa gestos cap als nens per motivar-los a explorar amb les primeres pinzellades. Tímidament comencen per les vores de la tela i aviat s’estenen fins a cobrir totes les superfícies. Sorgeixen retrats espontanis, amb mirades, rostres i pensaments relaxats que, en aquell instant, deixen enrere la guerra i les cicatrius. Durant aquest breu espai de temps, han deixat de banda la tela.

Aconsegueixo imprimir aquests primers somriures en format 4X6 i arribo l’endemà per donar-los una foto a cadascun, un per un. Assal arriba corrents, cridant i amb les celles arrufades i li pren la seva foto. La mira amb atenció, no somriu com els altres, no crida en veu alta com els altres, només amb un gest molt subtil pregunta: “Qui és ella?”. Després d’un breu silenci, desapareix entre la multitud amb la fotografia a la mà.

Dos dies després, un home alt i corpulent se m?acosta. És Badih, el pare d’Asal. Amb gestos, em convida a entrar a la seva botiga, plena de mantes, roba i algunes joguines. En un altar improvisat, la fotografia d´Asal. Després de compartir el te, em demana que el fotografiï amb els seus fills.

Durant les properes tres setmanes, nens i nenes, pares i mares, cosins, nebots i avis posen davant de la cambra amb les seves millors gales, hijabs, pentinats i peces donades des de zones remotes del món, confeccionades amb teles i colors aliens a la seva cultura .

“Retrats de dignitat és un projecte que captura imatges fotogràfiques que revelen la humanitat essencial dels refugiats mentre fugen dels horrors de la guerra i s’adapten a noves cultures. Un projecte que forja relacions de col·laboració que transformen les realitats en l’acte de mirar, reflexionar, imaginar i imaginar. Ens mou a veure els éssers humans com una civilització amb desafiaments comuns, que busca evolucionar cap a una societat que es preocupi pel benestar de tots”.